← Tornar al blog

Poemes clàssics per llegir en un funeral

Quan les paraules pròpies no arriben, la poesia presta les seves. Aquests poemes i versos es llegeixen des de fa generacions en comiats d'arreu.

Versos molt estimats

  • Miquel Martí i Pol, «Lletra a Dolors»: «Em costa imaginar-te absent per sempre». El poema que el poeta de Roda de Ter va escriure a la seva dona és potser el comiat més llegit de la poesia catalana recent.
  • Joan Maragall, «Cant espiritual»: «Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira / amb la pau vostra a dintre de l'ull nostre…». Una meditació serena sobre la vida i el més enllà.
  • Màrius Torres, «Cançó a Mahalta»: «Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels». Versos d'una tendresa que travessa la mort.
  • Salvador Espriu, «Cementiri de Sinera»: els poemes d'Espriu sobre la seva Sinera parlen del record i de la fidelitat als qui ja no hi són.
  • Mary Elizabeth Frye, «No ploris davant la meva tomba»: «No hi soc. No hi dormo. / Soc mil vents que bufen…». Traduït a moltes llengües, es llegeix a comiats de tot el món.
  • Henry Scott Holland, «La mort no és res»: «Només he passat a l'habitació del costat». Un text molt habitual als funerals, ple de consol.

Com triar

  • Que soni a la persona. Un poema solemne per a algú rialler desentona; hi ha textos lluminosos per a vides lluminoses.
  • Curt i llegit a poc a poc. Vuit versos ben dits arriben més lluny que tres pàgines.
  • Prova de llegir-lo en veu alta abans: alguns poemes són preciosos en paper i impossibles amb la veu trencada. Tingues un substitut o un relleu.

Més enllà del funeral

El poema triat es pot quedar per sempre al seu memorial, com a epitafi o dins de la seva història. I si la persona tenia el seu propi poema preferit, aquell és, sense discussió, el que cal llegir.

Crear la seva esquela costa pocs minuts i queda publicada per sempre. Crear una esquela

També et pot ajudar