Espelmes, llorers i coloms: els símbols del record

Al voltant de la mort, els humans hem teixit des de sempre un llenguatge de símbols. Conèixer-los dona sentit a gestos que fem gairebé sense pensar.

L'espelma

Encendre una flama pels difunts és un dels rituals més universals: la llum que continua cremant quan la persona ja no hi és, la petita companyia contra la foscor. De la llàntia d'oli romana a l'espelma del tanatori —i avui, a l'espelma virtual del memorial—, el gest és el mateix: «la teva llum segueix encesa en mi».

El llorer

Corona de vencedors a Grècia i Roma, el llorer en un funeral diu una cosa preciosa: aquesta vida va ser una victòria. Per això les corones fúnebres són corones, cercles sense principi ni fi, símbol també d'allò que no s'acaba.

El colom

Present en tradicions molt diferents com a missatger entre el cel i la terra, representa l'ànima que parteix en pau. Deixar anar coloms en els comiats conserva aquell sentit antic.

Les flors

Bellesa que dura poc: exactament per això acompanyen la mort des del paleolític —hi ha tombes de fa desenes de milers d'anys amb pol·len de flors—. Ens recorden que allò efímer també és preciós.

El xiprer

L'arbre dels cementiris mediterranis: sempre verd (la vida que continua) i assenyalant el cel com una fletxa. Es plantava, a més, perquè les seves arrels creixen cap avall, sense molestar els qui hi descansen.

Símbols nous per a gestos antics

El memorial en línia ha heretat aquest llenguatge: l'espelma que s'encén amb un clic, les flors virtuals, el llorer del logotip d'In Memoriam. Canvien els suports; la necessitat humana de simbolitzar el record roman intacta.