Com escriure una esquela pas a pas

Escriure una esquela imposa. Es fa en un moment difícil, amb presses i amb por d'oblidar alguna cosa important. La bona notícia és que una esquela té una estructura molt clara, i seguir-la ajuda que tot surti bé.

Les dades imprescindibles

• Nom complet de la persona difunta, i si era coneguda per un sobrenom, inclou-lo entre cometes.
• Dates de naixement i de defunció. Si no recordes el dia exacte del naixement, n'hi ha prou amb l'any.
• Llocs: on va néixer i on va morir.
• Família: cònjuge, fills, nets… no cal anomenar-los tots, però sí els més propers.
• Cerimònia: data, hora i lloc del funeral o del comiat, si es vol fer públic.

El text de comiat

Després de les dades ve l'important: explicar qui era. No busquis paraules solemnes; busca paraules veritables. A què es dedicava? Què li agradava? Què recordarà sempre qui el va conèixer? Dos o tres paràgrafs sincers valen més que una pàgina de fórmules.

«Va ser fuster, pare de quatre fills i avi de nou nets. El seu taller feia olor de fusta de noguera i sempre hi havia lloc per a un cafè.»

Una frase que el defineixi

Moltes esqueles inclouen una frase curta a manera d'epitafi: «Ens va ensenyar a viure amb alegria», «Sempre al nostre cor». Tria'n una que soni a aquella persona, no a qualsevol persona.

Repassa abans de publicar

Llegeix l'esquela en veu alta i demana a un altre familiar que la revisi: els errors en noms i dates són els més comuns i els més dolorosos. En una esquela en línia tens l'avantatge de poder corregir després, però és millor publicar-la bé a la primera.