Com guardar la memòria digital d'un ésser estimat

Quan algú mor avui, la seva memòria està repartida: fotos en dos mòbils i un núvol, vídeos al grup familiar, perfils a les xarxes, un correu ple d'història. Reunir aquell patrimoni és un acte d'amor amb data de caducitat: com més es triga, més es perd.

Primer: rescatar

• El seu mòbil: fotos, vídeos, notes de veu. Fes-ne còpia abans que el terminal es bloquegi, es perdi o es doni de baixa la línia.
• Grups familiars: demana a tothom que busqui i enviï les seves fotos i vídeos de la persona. Apareixeran tresors que ningú no recordava.
• Paper: els àlbums antics es digitalitzen bé amb el mòbil i bona llum, o amb un escàner.

Segon: decidir què passa amb els seus comptes

• Les principals xarxes socials permeten convertir el perfil en commemoratiu o tancar-lo, acreditant la defunció.
• El correu i les subscripcions convé tancar-los per evitar càrrecs i ensurts.
• Si va deixar contrasenyes apuntades o un gestor de claus, la família ho agrairà enormement. (I és un bon recordatori per deixar les nostres en ordre.)

Tercer: donar-li un lloc durador

Una carpeta en un disc dur s'oblida, i els discos moren. El que funciona és un lloc viu i compartit: el memorial en línia, amb les millors fotos triades, la seva història escrita i les aportacions de tothom. Les còpies completes, a més, en almenys dos llocs (un disc i un núvol).

Regla d'or

Més d'un guardià: que almenys dues persones de la família tinguin l'accés de gestió del memorial i la còpia de les fotos. La memòria d'una persona no hauria de dependre d'un sol telèfon ni d'una sola vida.