Com acompanyar un amic en dol quan ets lluny

La pitjor sensació quan mor el pare d'un bon amic i ets en un altre país és la inutilitat. No poder abraçar, no poder anar al funeral, no poder portar menjar. Però acompanyar a distància és possible, i es nota.

El primer missatge

No el retardis per no saber què dir. Senzill i sincer: «Me n'acabo d'assabentar. Em sap moltíssim de greu el que li ha passat al teu pare. Soc aquí, a l'hora que sigui». I una cosa més: no obliguis a respondre. Afegeix-hi un «no cal que contestis» i hauràs tret un pes.

Gestos que creuen la distància

• Ser a l'acomiadament virtual. Si hi ha memorial en línia, deixa-hi el teu condol i encén una espelma: el teu amic veurà el teu nom entre els qui l'acompanyen, i això és exactament ser-hi present.
• Enviar alguna cosa física: flors al tanatori, menjar a domicili aquella setmana, una carta de paper després.
• Una trucada curta i freqüent guanya a una trucada llarga i única. «Cinc minuts per saber com estàs» és un regal repetible.
• Recordar les dates. Apunta l'aniversari. L'any següent, quan tothom ho hagi oblidat, el teu missatge dirà: jo no.

El que no ajuda

• Desaparèixer per vergonya d'haver trigat. Tard és millor que mai, sempre.
• Convertir la conversa en la teva pròpia pena. Acompanyes tu; el dol és seu.
• Prometre visites impossibles. Millor un gest real avui que un pla gran que no arriba.

Quan hi puguis anar

Si més endavant visites la seva ciutat, proposa anar junts al cementiri o simplement parlar de la persona. Mesos després, quan ja ningú no l'anomena, que algú pregunti per ella és el regal més gran de tots.