El llibre de condol: de la taula del tanatori a internet

A l'entrada de molts vetlatoris hi ha una taula amb un llibre obert. Qui hi passa deixa unes línies: un nom, un record, un adeu. Aquell llibre és de les poques coses del funeral que la família conserva.

Per a què serveix

En aquell moment, la família amb prou feines pot atendre tothom qui ve. El llibre guarda el que no dona temps de dir: qui hi va ser, què sentia, quin record s'enduia de la persona. El seu veritable valor arriba setmanes després, quan la casa es queda en silenci i rellegir-lo retorna l'escalf d'aquell dia.

Què escriure-hi

• El teu nom i d'on coneixies la persona: «En Lluís, company de la fàbrica».
• Un record concret val or: «Em va ensenyar l'ofici i em va defensar quan més ho necessitava».
• Un comiat senzill: «Gràcies per tant. Descansa en pau».

La versió digital

El llibre de condol en línia conserva l'essència i en treu els límits:

• Hi escriu també qui no hi va poder anar: l'amic emigrat, la companya malalta, el cosí de l'altra punta del país.
• No hi ha pressa. S'hi pot escriure aquella nit, aquella setmana o aquell aniversari. El llibre no es tanca mai.
• No es perd. Ni humitat, ni mudances, ni capses extraviades: les paraules queden al costat de la seva història i les seves fotos, per sempre.
• La família modera. Cada missatge es revisa abans de publicar-se, de manera que l'espai es manté tan cuidat com la taula del tanatori.

Un consell

Si vas al vetlatori i després trobes el memorial en línia, escriu a tots dos llocs. El de paper és del dia; el digital és del record llarg. A la família l'abrigaran tots dos.