Les cinc etapes del dol, explicades de manera senzilla

Gairebé tothom ha sentit a parlar de les «cinc etapes del dol» que va descriure la psiquiatra Elisabeth Kübler-Ross. Són útils per posar nom al que sentim, sempre que s'entenguin bé: no són una escala que es puja graó a graó, sinó estats que van i venen.

Les cinc etapes

• Negació. «No pot ser.» La ment esmorteeix el cop a la seva manera; és protecció, no bogeria.
• Ira. Contra els metges, contra la vida, contra un mateix, fins i tot contra qui se'n va anar. És incòmoda, però forma part del procés.
• Negociació. Els «i si…»: i si haguéssim anat abans al metge, i si jo hi hagués estat. Repassar l'impossible és intentar recuperar el control.
• Tristesa. La pena profunda en assumir la realitat. No és depressió per si mateixa: és la resposta sana a una pèrdua enorme.
• Acceptació. No vol dir estar bé ni oblidar. Vol dir aprendre a viure amb l'absència.

El que ningú no explica

Les etapes es barregen, es repeteixen i no tenen calendari. Es pot estar en acceptació un dimarts i en ira el dimecres, i totes dues coses són normals. Comparar-se amb el dol dels altres només afegeix culpa.

Quan demanar ajuda

Si passats uns quants mesos el dolor impedeix menjar, dormir o treballar, o apareixen pensaments de fer-se mal, és moment de parlar amb un professional. Demanar ajuda en el dol és tan raonable com enguixar un os trencat.

Els rituals ajuden

Visitar la tomba, escriure una carta, rellegir els missatges de condol del memorial, encendre una espelma en dates assenyalades… Els petits rituals donen al dolor un lloc i una forma. I això, a poc a poc, endreça per dins.