Com explicar la mort d'un avi a un infant

Els adults intentem protegir els infants de la mort, i sovint aconseguim el contrari: deixar-los sols amb les seves preguntes. Els infants entenen més del que creiem, si se'ls parla clar i amb afecte.

Paraules clares, no eufemismes

«S'ha adormit», «ha marxat de viatge» o «l'hem perdut» confonen i poden espantar: hi ha infants que deixen de voler dormir per por de no despertar-se. És millor dir-ho senzill: «L'avi ha mort. El seu cos va deixar de funcionar i ja no tornarà, i per això estem tristos».

Respon al que pregunti, només a això

Els infants es dosifiquen sols. Pregunten, paeixen i tornen a preguntar dies després. No cal un discurs complet; cal estar disponibles. I si pregunten alguna cosa que no sabem —«on és ara?»—, es pot respondre amb honestedat: «Hi ha gent que creu unes coses i gent que en creu unes altres. Jo crec que…».

Deixar-los participar

• Anar o no al funeral hauria de ser la seva elecció, explicant-los abans què hi veuran.
• Poden fer un dibuix per a l'avi, triar una foto per al memorial o dictar una frase per a la seva esquela.
• Encendre junts una espelma al memorial en línia cada aniversari els dona un ritual a la seva mida.

Està bé que ens vegin tristos

Plorar davant d'un infant no el traumatitza; li ensenya que la tristesa es pot expressar i compartir. «Estic trist perquè estimava molt l'avi» és una lliçó de vida, no una càrrega.

La memòria com a consol

Amb el temps, el que consola un infant és poder recordar: veure fotos, escoltar històries, saber d'on ve. Un memorial amb la vida de l'avi explicada és un regal que entendrà quan sigui gran.